Em dic Araceli i sóc mare d’una nena de 4 anys, la Martina.
Quan la Martina era ben petita 3 o 4 mesos aproximadament, va començar a patir dermatitis atòpica, després de provar molts productes diferents i cremes amb cortisona va arribar un moment que no vèiem cap efecte.
Quan la Martina va començar a l’escola bressol, la seva educadora em va comentar que perquè no provava l’homeopatia i com a últim recurs ho vam voler provar.
Vam visitar a la Cristina quan la Martina tenia 15 o 16 mesos aproximadament i després d’explicar-li el nostre cas, vam començar a fer un tractament homeopàtic. Vam anar fent un seguiment del seu progrés, sobretot quan tenia un brot de dermatitis.
Des de llavors la Martina passa bones temporades, on la pell està molt bé i de vegades li apareixen zones més resseques a causa de la dermatitis, però no li hem hagut de tornar a posar més cortisona i ho hem anat controlant amb l’homeopatia.
Aquest estiu li va sortir un petit brot de mol·luscs, vam recórrer altre cop a l’homeopatia i amb tres mesos li van desaparèixer. La Martina va a les visites molt contenta, amb ganes de tornar a veure a la Cristina.
Jo en veure que a la Martina li anava tant bé vaig decidir que hem visités a mi. Tenia al cap un «èczema seborreic» o això em deien els dermatòlegs. Tot va començar amb l’embaràs de la Martina, com que no em podien tractar amb corticoides, l’èczema va anar fent. Va ser després del naixement de la meva filla, quan vaig anar al dermatòleg i van començar a receptar-me diferents cremes i xampús amb corticoides, però la cosa anava a més i quan deixava el tractament tornava la dermatitis i cada cop era pitjor, fins al punt de formar-se un “casc” de crostes per tot el cap.
Vaig acudir a la Cristina, amb les consultes, seguiments i els tractaments que vam anar fent, hem aconseguit amb uns mesos, eliminar tot aquell “casc” de crostes que pensava que ja no podria treure’m mai.