Homeopatia a Mollerussa i Balaguer

Aconseguir un estat de salut real i complert, aquest és l’objectiu de l’Homeopatia

 

Maricarme (Mollerussa). Tristesa i Ansietat

Enviat per Cristina2020 el dt., 04/12/2022 - 17:28

Fa uns mesos, em vaig trobar en un procés de canvis, molt sobrepassada pels esdeveniments externs a mi i també dins la meva família. Per diverses circumstàncies em trobava al límit de les forces, estava molt decaiguda i la veritat és que la situació em va sobrepassar molt, vaig perdre la calma i no em trobava bé.
Vaig demanar ajuda a la Cristina, vam fer unes visites i va anar molt bé, en poques setmanes ja vaig a tornar a estar bé, amb fortalesa per encarar els problemes, per buscar les millors solucions i viure els canvis amb més calma.
Estic molt agraïda a la Cristina per la seva paciència i ajuda.
Recomano molt l'homeopatia i la Cristina ,és una molt bona professional homeòpata.
Gràcies Cristina.
 

Marina (Mollerussa). Hidrosadenitis

Enviat per Cristina2020 el dt., 03/15/2022 - 15:57

Sóc la Marina i tinc 22 anys. A principis del 2021, i arran d'haver passat la Covid-19 uns mesos abans, vaig començar a experimentar canvis en la meva suor, la percebia més forta i amb més quantitat que abans. Aquest canvi va evolucionar en Hidrosadenitis (bultets dolorosos a l'aixella) una malaltia que ha estat causant-me inseguretats i malestar de forma repetida. Al principi, desconeixent totalment el que m'estava passant, vaig acudir al meu metge de família i em va explicar que per curar el que tenia, havia de fer diverses tandes d'antibiòtics. Aquesta Hidrosadenitis no va ser un fet puntual, va anar apareixent mes rere mes i era dolorós tant físicament com emocionalment haver de carregar amb aquest problema. Cansada d'haver de recórrer al metge i a l'antibiòtic cada vegada que em sortia un brot, vaig donar amb la Cristina. L'homeopatia ha estat la meva aliada en aquest últim any, poder controlar els brots i reduir-ne considerablement la seva aparició, ha estat un descans molt gran per a mi i m'ha ajudat a recuperar la confiança que havia perdut.

 

Entrevista a Ràdio Ponent 12/4/21 en motiu del Dia Internacional de l'Homeopatia

Pots escoltar l'entrevista que em van fer a Ràdio Ponent el Dia Internacional de l'Homeopatia al següent enllaç:

Escoltar l'entrevista a Radio Ponent

Maria (Tàrrega). Dolor menstrual

Enviat per cristina el dl., 01/11/2021 - 12:31

"Des de fa molt temps que cercava ajuda pels dolors de la menstruació i sempre acabava recorrent als ibuprofens perquè res em feia efecte. 

Gràcies al tractament que em va recomanar la Cristina, puc portar una millor vida perquè s'han acabat els dolors."

 

 

Araceli (Mollerussa). Dermatitis atòpica i Dermatitis seborreica (èczema seborreic)

Enviat per cristina el dl., 02/17/2020 - 17:22

Em dic Araceli i sóc mare d’una nena de 4 anys, la Martina.

Quan la Martina era ben petita 3 o 4 mesos aproximadament, va començar a patir dermatitis atòpica, després de provar molts productes diferents i cremes amb cortisona va arribar un moment que no vèiem cap efecte.

Quan la Martina va començar a l’escola bressol, la seva educadora em va comentar que perquè no provava l’homeopatia i com a últim recurs ho vam voler provar.

Vam visitar a la Cristina quan la Martina tenia 15 o 16 mesos aproximadament i després d’explicar-li el nostre cas, vam començar a fer un tractament homeopàtic. Vam anar fent un seguiment del seu progrés, sobretot quan tenia un brot de dermatitis.

Des de llavors la Martina passa bones temporades, on la pell està molt bé i de vegades li apareixen zones més resseques a causa de la dermatitis, però no li hem hagut de tornar a posar més cortisona i ho hem anat controlant amb l’homeopatia.

Aquest estiu li va sortir un petit brot de mol·luscs, vam recórrer altre cop a l’homeopatia i amb tres mesos li van desaparèixer. La Martina va a les visites molt contenta, amb ganes de tornar a veure a la Cristina.

Jo en veure que a la Martina li anava tant bé vaig decidir que hem visités a mi. Tenia al cap un «èczema seborreic» o això em deien els dermatòlegs. Tot va començar amb l’embaràs de la Martina, com que no em podien tractar amb corticoides, l’èczema va anar fent. Va ser després del naixement de la meva filla, quan vaig anar al dermatòleg i van començar a receptar-me diferents cremes i xampús amb corticoides, però la cosa anava a més i quan deixava el tractament tornava la dermatitis i cada cop era pitjor, fins al punt de formar-se un “casc” de crostes per tot el cap.

Vaig acudir a la Cristina, amb les consultes, seguiments i els tractaments que vam anar fent, hem aconseguit amb uns mesos, eliminar tot aquell “casc” de crostes que pensava que ja no podria treure’m mai.

Insomni crònic i ansietat

La Teresa va venir a la consulta buscant un alternativa a l’alprazolam i diazepam que durant anys l’acompanyaven en el seu dia a dia.

No ha tingut una vida gens fàcil i l’insomni i l’ansietat van aparèixer quan ja portava un temps cuidant a la seva mare afectada d’Alzheimer, que va estar 20 anys amb la malaltia, 10 dels quals enllitada. El dia a dia era molt dur per la Teresa i les nits molt llargues. La seva mare va morir fa 8 anys.

Des de llavors, no aconsegueix dormir més de 2 hores seguides tot i prendre’s la medicació al peu de la lletra. Abans d’anar a dormir, 2 diazepam de 10mg.

Durant el dia el nerviosisme i l’ansietat l’esgoten, no aconsegueix relaxar-se, és una persona molt activa i necessita fer coses contínuament.

Després de valorar amb molta cura la complexitat d’aquest insomni i tenint en compte òbviament, la causa que ho va desencadenar en aquell moment, comencem el tractament homeopàtic i programem visita a les 3 setmanes.

Primer seguiment

L’estat d’ànim de la Teresa ha canviat completament, ja aconsegueix dormir 5 hores seguides. Comenta que està molt menys preocupada per tot, les coses no l’afecten de la mateixa manera i ho valora molt positivament.

Davant els bons resultats, continuem amb el mateix tractament durant 4 setmanes més.

Segon seguiment

Ha deixat totalment el diazepam abans d’anar a dormir, només pren els medicaments homeopàtics. Dorm 6 hores d’una tirada, més no, però tenint en compte d’on veníem, el resultat és molt satisfactori. El seu dia a dia ha fet un canvi molt important i ha millorat considerablement la seva qualitat de vida. Reduïm el tractament i acordem una propera visita en el cas que l'insomni reaparegui.

Cas clínic. Cucs intestinals

Marc 40 anys, el motiu de la primera consulta és que conviu amb “cucs intestinals” des de ben petit. Quan era un infant i vivia amb la seva família, el tractament sempre era el mateix, prenia Lomper (fàrmac utilitzat per eliminar aquest tipus de paràsit o cuquet) i se n’oblidava durant uns mesos, la recurrència podia ser 3-4 cops a l’any.

D’adult, el Marc decideix no prendre més aquest medicament, ja que observa que li soluciona el problema durant una temporada, però després reapareix, per tant la seva predisposició a patir-ne continua intacta i no hi ha una curació real, només temporal.

Fa canvis en la dieta, retira la llet amb sucre que prenia cada mati i elimina tots els sucres de la seva dieta (llegeix que afavoreixen el creixement d’aquest paràsit), ho fa escrupolosament durant un any i la presència de cucs intestinals continua.

Quan ve a la consulta, la incidència és gairebé mensual, és a dir, aproximadament un cop al mes té cucs que li provoquen molta picor anal, principalment a la nit i fins que no aconsegueix expulsar-los li causen molta molèstia. Comenta que la seva parella i els seus fills no en pateixen, ell és l’únic membre de la família afectat per aquest paràsit (tot i que és molt fàcil contagiar-se).

Després de fer la primera visita li prescric un tractament homeopàtic i programem un primer seguiment als 2 mesos.

Primer seguiment

El Marc comenta que durant aquest dos mesos no ha tingut cucs, ha observat que el seu trànsit intestinal ha canviat significativament, va al bany més sovint (2-3 cops/dia) i les deposicions són més toves i explosives. Continuem amb la mateixa pauta.

Segon seguiment

Als 5 mesos de tractament torna a tenir cucs, es posa en contacte amb mi per comentar que durant l’estiu se li han repetit un parell de cops. És el moment de fer un canvi en el tractament. Després d’analitzar de nou tota la simptomatologia, decidim mantenir el mateix medicament homeopàtic perquè continua sent el que engloba la majoria de característiques i símptomes del Marc i únicament fem un canvi en la dilució, passem de la 30CH a una 200CH.

Al cap de 7 mesos ens tornem a veure, sembla que els cucs han desaparegut de la vida del Marc. Decidim parar el tractament.

Crisi angoixa i Agorafòbia

La Marta és una noia de 25 anys que pateix crisis d’angoixa i agorafòbia des de fa un parell d’anys. Les persones que pateixen agorafòbia eviten situacions que els hi produeixen ansietat, com podrien ser sortir de casa, utilitzar transport públic, anar de compres, viatjar o simplement estar en llocs públics per por a patir una crisi d’ansietat, desmaiar-se, patir un infart, perdre el control....i que ningú les pugui ajudar.

En el cas de la Marta, el trastorn ve acompanyat de mals de cap molt freqüents, sensació de mareig, taquicàrdia, molta inseguretat i por alhora d’afrontar situacions quotidianes, comenta que no hi ha un sol dia en que es trobi bé del mati al vespre, sempre hi ha algun moment durant el dia on es manifesten diferents símptomes, fins al punt d’alterar significativament la seva qualitat de vida.

Cal destacar que la pacient no està prenent cap medicament.

Primer seguiment

D’acord amb els símptomes més rellevants que manifesta la Marta, establim un tractament durant 6 setmanes i ens tornem a veure.

Hi ha hagut millora en diferents aspectes, els mals de cap s’han reduït, sent més seguretat quan agafa el cotxe i pot anar a comprar al supermercat sense tenir cap crisi d’ansietat, encara li costa anar a llocs amb molta gent i ha declinat anar a concerts perquè encara té por de patir una crisi d’angoixa.

Fem canvis en el tractament, sense canviar el medicament homeopàtic prescrit, modifiquem la freqüència i pugem la dilució (de 30CH passem a 200CH)

Segon seguiment

Ens tornem a veure a les 6 setmanes. La millora en els símptomes ha estat progressiva. La Marta ja pot sortir a sopar a un restaurant amb amics i fins i tot anar al cinema (feia molt temps que ho evitava). Els mals de cap i l’encaparrament pràcticament han desaparegut i ja no té la sensació de mareig.

Després d’aquesta visita, ajustem el tractament altre cop i planifiquem la següent al cap de 2 mesos. La Marta es troba molt bé, tal i com ella expressa “ja torno a ser jo”, les fòbies han desaparegut i ha recuperat la seguretat en ella mateixa, per tant és el moment de parar el tractament homeopàtic.

 

 

 

 

Marc (Mollerussa). La meva història amb els cuquets intestinals

Enviat per cristina el dl., 05/07/2018 - 19:11

Des de ben petit que recordo tenir cuquets: la picor al culet formava part d’una rutina més o menys freqüent. Els meus germans també en tenien. La mare ens donava el Lomper i llavors passàvem una bona temporada sense tenir-ne, però 2 o 3 cops l’any sempre tornaven. Fins i tot ja de gran havia provat de canviar la dieta, de disminuir el consum de sucres, de deixar la llet,  però continuava essent l’únic en la meva família que tenia periòdicament els ditxosos cuquets i malgrat canviava els llençols, em rentava escrupolosament les mans i mantenia un alt nivell d’higiene personal, no hi havia manera: fins i tot la meva parella, que dorm cada dia amb mi, no n’havia tingut mai en tot aquest temps. Tampoc els meus fills, que de més petits n’havien tingut alguna vegada, ara ja no en tenen. En el meu cas, però, no hi havia manera. Des de l’any 2015 vaig anar anotant  cada cop que tenia un cuquet i en total fins a finals de 2017 en vaig sumar 34, és a dir, una mitjana d’un cuquet cada 4-5 setmanes. Fins que vaig anar a veure la Cristina al gener de 2017: havia provat amb altres homeòpates però no em van donar bon resultat. Amb ella vam començar el tractament el gener de 2017 i per primera vegada en molt temps vaig estar 5 mesos sense tenir-ne cap. A l’estiu però, en vaig tornar a tenir unes quantes vegades seguides en poc més de dos mesos, fins que la Cristina em va prescriure el mateix remei inicial però ara amb una dilució més alta: i des del mes d’octubre no n’he tornat a tenir més: porto més de 7 mesos sense cap cuquet. El que és realment interessant han estat els símptomes intestinals que vaig començar a notar des de la primera prescripció de la Cristina, ara fa 1 any i mig: se’m va accelerar el peristaltisme de manera natural i sense haver fet cap altre canvi en la meva vida, vaig començar a  anar de ventre 2 cops al dia i fins i tot 3, quan habitualment hi anava només 1 cop i alguns dies cap. A més expulsava la femta d’una manera molt més enèrgica, fins i tot explosiva. De fet, un mes abans de que a l’estiu tornessin a aparèixer temporalment els cuquets, vaig trucar la Cristina per dir-li que havia deixat d’anar de ventre amb aquella freqüència i que els símptomes havien anat a la baixa. Quan arran de la segona visita em va apujar la dilució, va tornar a augmentar el peristaltisme de manera sorprenent i de manera automàtica, coincidint altre cop amb la desaparició dels cuquets. Ara les deposicions s’han estabilitzant en 1-2 cops al dia i ja no tinc cuquets. Ha sigut molt gratificant veure com l’homeopatia ajudava de manera natural al meu propi cos perquè ell sol expulsés els cuquets mitjançant un mecanisme que li és propi: augmentar la velocitat de processament intern per tal de que els cuquets ja no hi trobin les condicions òptimes del seu cicle vital. Estic molt agraït a la Cristina de com ha ajudat a millorar-me la salut: bé, a que el meu propi cos, amb l’ajuda de l’homeopatia, s’hagi curat.

 

Problemes respiratoris i al·lèrgies

Escribo para contar mi caso. Por si tras leerlo alguno se puede librar de pasar por todos los niveles de medicalización por los que fui deambulando hasta llegar a la solución más eficaz, que siempre fue la más sencilla.
Desde bebé tuve problemas con los mocos. Con 6 meses ya me dieron mi primer mucolítico. Pasé por muchas, muchísimas infecciones de vías respiratorias y oídos. Me operaron de vegetaciones a los 5 y seguí exactamente igual (mi madre, en broma, decía que quizás no llegaron a quitarme nada…).
Conforme crecía y tras la llegada de la menstruación se me multiplicaron las alergias (al gato y el olivo se sumaron, caballo, perro, gramíneas, cupresáceas polvo y hasta al hongo de la humedad). Y teniendo mi sistema inmunológico tan “sensible” imaginaros los problemas respiratorios que llegué a tener. Me pasé más de una década con sesiones de aerosoles, y aun así mi sinusitis “crónica” siempre me acompañaba. 
Era una chica activa y deportista. Vivía ahogada a cada esfuerzo físico y con el Ventolin en la mochila, pero tiraba. Nunca a gusto del todo con mi cuerpo por mis mocos y mis inflamaciones con infecciones de garganta y oídos. Tenía unas toses tan fuertes por las noches que había temporadas que mi cuarto olía a cebolla. Y yo aprendí a dormir aún con mi cuerpo tosiendo a todo volumen.
Me puse vacunas durante 10 años con descanso de dos años en medio para mis alergias más fuertes, con el efecto de “solo” estar congestionada y no llegar a ataques de asma por andar por la calle. Aun así, tres veces me han tenido que poner urbason en intravenoso y dosis de Ventolin en urgencias entre los 18 y los 26 años. Quedarme afónica por el atasco y la inflamación que tenía me ha pasado muchas más veces.
Y en una de estas, me cambio de domicilio y cambio de médico. Y va y me toca uno que aparte de saber de medicina “occidental”, la que sabían todos los otros que ya visité, sabe de homeopatía. Y tras mi frase “a no, yo es que siempre tengo que tomar un mucolítico por las mañanas sino todo se empeora” me preguntó “¿Y por qué?”. Tras mi resumen de mis luchas durante 26 años con mis mucosidades y mis alergias, este doctor me dijo ” y si pruebas con Allium cepa composé”. Y a mi cara de ignorancia contestó “es un medicamento homeopático, no tiene efectos secundarios…” 
Y ya llevo 3 años y medio sin ahogos. Se acabaron las sesiones de aerosoles, no me he vuelto a quedar afónica y mucho menos a tener crisis de pinchazo de urbason. ¡Se han ido las toses nocturnas! (Pueden dar fe familiares y vecinos). Y sobre todo soy feliz si llueve, si hace sol, si estamos en época de cupresáceas, de gramíneas o en un altillo lleno de polvo y humedad sacando trastos viejos. Puedo ir a visitar el campo sin meterme chute de antihistamínicos previo.
Y si, bienvenida sea la homeopatía a mi vida. Porque me da igual si ciertas esferas necesitan más datos “objetivos”, con estos medicamentos, me da igual si aquí seguimos en algunos colectivos cerrados a otras intervenciones. Para mí y mi familia, la homeopatía nos está viniendo estupendamente, contamos con una herramienta más para apoyarnos cuando nuestros cuerpos se quejan. Y sí, yo solo puedo decir que funciona, vaya que si funciona.
 

 

Avantatges de l'homeopatia

  • És un mètode terapèutic segur i efectiu.
  • Utilitza dosis molt petites de substàncies que estimulen al propi organisme a retornar a l’estat de salut.
  • Pot administrar-se a persones de qualsevol edat i condició, incloses les embarassades
  • No provoca efectes secundaris.
  • És d’origen natural i no causa addicció.
  • És útil en patologia aguda i crònica.
  • Es pot prendre durant llargs períodes.