Pots escoltar l'entrevista que em van fer a Ràdio Ponent el Dia Internacional de l'Homeopatia al següent enllaç:

Escoltar l'entrevista a Radio Ponent

La Teresa va venir a la consulta buscant un alternativa a l’alprazolam i diazepam que durant anys l’acompanyaven en el seu dia a dia.

No ha tingut una vida gens fàcil i l’insomni i l’ansietat van aparèixer quan ja portava un temps cuidant a la seva mare afectada d’Alzheimer, que va estar 20 anys amb la malaltia, 10 dels quals enllitada. El dia a dia era molt dur per la Teresa i les nits molt llargues. La seva mare va morir fa 8 anys.

Des de llavors, no aconsegueix dormir més de 2 hores seguides tot i prendre’s la medicació al peu de la lletra. Abans d’anar a dormir, 2 diazepam de 10mg.

Durant el dia el nerviosisme i l’ansietat l’esgoten, no aconsegueix relaxar-se, és una persona molt activa i necessita fer coses contínuament.

Després de valorar amb molta cura la complexitat d’aquest insomni i tenint en compte òbviament, la causa que ho va desencadenar en aquell moment, comencem el tractament homeopàtic i programem visita a les 3 setmanes.

Primer seguiment

L’estat d’ànim de la Teresa ha canviat completament, ja aconsegueix dormir 5 hores seguides. Comenta que està molt menys preocupada per tot, les coses no l’afecten de la mateixa manera i ho valora molt positivament.

Davant els bons resultats, continuem amb el mateix tractament durant 4 setmanes més.

Segon seguiment

Ha deixat totalment el diazepam abans d’anar a dormir, només pren els medicaments homeopàtics. Dorm 6 hores d’una tirada, més no, però tenint en compte d’on veníem, el resultat és molt satisfactori. El seu dia a dia ha fet un canvi molt important i ha millorat considerablement la seva qualitat de vida. Reduïm el tractament i acordem una propera visita en el cas que l'insomni reaparegui.

Marc 40 anys, el motiu de la primera consulta és que conviu amb “cucs intestinals” des de ben petit. Quan era un infant i vivia amb la seva família, el tractament sempre era el mateix, prenia Lomper (fàrmac utilitzat per eliminar aquest tipus de paràsit o cuquet) i se n’oblidava durant uns mesos, la recurrència podia ser 3-4 cops a l’any.

D’adult, el Marc decideix no prendre més aquest medicament, ja que observa que li soluciona el problema durant una temporada, però després reapareix, per tant la seva predisposició a patir-ne continua intacta i no hi ha una curació real, només temporal.

Fa canvis en la dieta, retira la llet amb sucre que prenia cada mati i elimina tots els sucres de la seva dieta (llegeix que afavoreixen el creixement d’aquest paràsit), ho fa escrupolosament durant un any i la presència de cucs intestinals continua.

Quan ve a la consulta, la incidència és gairebé mensual, és a dir, aproximadament un cop al mes té cucs que li provoquen molta picor anal, principalment a la nit i fins que no aconsegueix expulsar-los li causen molta molèstia. Comenta que la seva parella i els seus fills no en pateixen, ell és l’únic membre de la família afectat per aquest paràsit (tot i que és molt fàcil contagiar-se).

Després de fer la primera visita li prescric un tractament homeopàtic i programem un primer seguiment als 2 mesos.

Primer seguiment

El Marc comenta que durant aquest dos mesos no ha tingut cucs, ha observat que el seu trànsit intestinal ha canviat significativament, va al bany més sovint (2-3 cops/dia) i les deposicions són més toves i explosives. Continuem amb la mateixa pauta.

Segon seguiment

Als 5 mesos de tractament torna a tenir cucs, es posa en contacte amb mi per comentar que durant l’estiu se li han repetit un parell de cops. És el moment de fer un canvi en el tractament. Després d’analitzar de nou tota la simptomatologia, decidim mantenir el mateix medicament homeopàtic perquè continua sent el que engloba la majoria de característiques i símptomes del Marc i únicament fem un canvi en la dilució, passem de la 30CH a una 200CH.

Al cap de 7 mesos ens tornem a veure, sembla que els cucs han desaparegut de la vida del Marc. Decidim parar el tractament.

La Marta és una noia de 25 anys que pateix crisis d’angoixa i agorafòbia des de fa un parell d’anys. Les persones que pateixen agorafòbia eviten situacions que els hi produeixen ansietat, com podrien ser sortir de casa, utilitzar transport públic, anar de compres, viatjar o simplement estar en llocs públics per por a patir una crisi d’ansietat, desmaiar-se, patir un infart, perdre el control....i que ningú les pugui ajudar.

En el cas de la Marta, el trastorn ve acompanyat de mals de cap molt freqüents, sensació de mareig, taquicàrdia, molta inseguretat i por alhora d’afrontar situacions quotidianes, comenta que no hi ha un sol dia en que es trobi bé del mati al vespre, sempre hi ha algun moment durant el dia on es manifesten diferents símptomes, fins al punt d’alterar significativament la seva qualitat de vida.

Cal destacar que la pacient no està prenent cap medicament.

Primer seguiment

D’acord amb els símptomes més rellevants que manifesta la Marta, establim un tractament durant 6 setmanes i ens tornem a veure.

Hi ha hagut millora en diferents aspectes, els mals de cap s’han reduït, sent més seguretat quan agafa el cotxe i pot anar a comprar al supermercat sense tenir cap crisi d’ansietat, encara li costa anar a llocs amb molta gent i ha declinat anar a concerts perquè encara té por de patir una crisi d’angoixa.

Fem canvis en el tractament, sense canviar el medicament homeopàtic prescrit, modifiquem la freqüència i pugem la dilució (de 30CH passem a 200CH)

Segon seguiment

Ens tornem a veure a les 6 setmanes. La millora en els símptomes ha estat progressiva. La Marta ja pot sortir a sopar a un restaurant amb amics i fins i tot anar al cinema (feia molt temps que ho evitava). Els mals de cap i l’encaparrament pràcticament han desaparegut i ja no té la sensació de mareig.

Després d’aquesta visita, ajustem el tractament altre cop i planifiquem la següent al cap de 2 mesos. La Marta es troba molt bé, tal i com ella expressa “ja torno a ser jo”, les fòbies han desaparegut i ha recuperat la seguretat en ella mateixa, per tant és el moment de parar el tractament homeopàtic.

Escribo para contar mi caso. Por si tras leerlo alguno se puede librar de pasar por todos los niveles de medicalización por los que fui deambulando hasta llegar a la solución más eficaz, que siempre fue la más sencilla.
Desde bebé tuve problemas con los mocos. Con 6 meses ya me dieron mi primer mucolítico. Pasé por muchas, muchísimas infecciones de vías respiratorias y oídos. Me operaron de vegetaciones a los 5 y seguí exactamente igual (mi madre, en broma, decía que quizás no llegaron a quitarme nada…).
Conforme crecía y tras la llegada de la menstruación se me multiplicaron las alergias (al gato y el olivo se sumaron, caballo, perro, gramíneas, cupresáceas polvo y hasta al hongo de la humedad). Y teniendo mi sistema inmunológico tan “sensible” imaginaros los problemas respiratorios que llegué a tener. Me pasé más de una década con sesiones de aerosoles, y aun así mi sinusitis “crónica” siempre me acompañaba. 
Era una chica activa y deportista. Vivía ahogada a cada esfuerzo físico y con el Ventolin en la mochila, pero tiraba. Nunca a gusto del todo con mi cuerpo por mis mocos y mis inflamaciones con infecciones de garganta y oídos. Tenía unas toses tan fuertes por las noches que había temporadas que mi cuarto olía a cebolla. Y yo aprendí a dormir aún con mi cuerpo tosiendo a todo volumen.
Me puse vacunas durante 10 años con descanso de dos años en medio para mis alergias más fuertes, con el efecto de “solo” estar congestionada y no llegar a ataques de asma por andar por la calle. Aun así, tres veces me han tenido que poner urbason en intravenoso y dosis de Ventolin en urgencias entre los 18 y los 26 años. Quedarme afónica por el atasco y la inflamación que tenía me ha pasado muchas más veces.
Y en una de estas, me cambio de domicilio y cambio de médico. Y va y me toca uno que aparte de saber de medicina “occidental”, la que sabían todos los otros que ya visité, sabe de homeopatía. Y tras mi frase “a no, yo es que siempre tengo que tomar un mucolítico por las mañanas sino todo se empeora” me preguntó “¿Y por qué?”. Tras mi resumen de mis luchas durante 26 años con mis mucosidades y mis alergias, este doctor me dijo ” y si pruebas con Allium cepa composé”. Y a mi cara de ignorancia contestó “es un medicamento homeopático, no tiene efectos secundarios…” 
Y ya llevo 3 años y medio sin ahogos. Se acabaron las sesiones de aerosoles, no me he vuelto a quedar afónica y mucho menos a tener crisis de pinchazo de urbason. ¡Se han ido las toses nocturnas! (Pueden dar fe familiares y vecinos). Y sobre todo soy feliz si llueve, si hace sol, si estamos en época de cupresáceas, de gramíneas o en un altillo lleno de polvo y humedad sacando trastos viejos. Puedo ir a visitar el campo sin meterme chute de antihistamínicos previo.
Y si, bienvenida sea la homeopatía a mi vida. Porque me da igual si ciertas esferas necesitan más datos “objetivos”, con estos medicamentos, me da igual si aquí seguimos en algunos colectivos cerrados a otras intervenciones. Para mí y mi familia, la homeopatía nos está viniendo estupendamente, contamos con una herramienta más para apoyarnos cuando nuestros cuerpos se quejan. Y sí, yo solo puedo decir que funciona, vaya que si funciona.