Origen de l'homeopatia

Samuel Hahnemann (Meisen 1755 – París  1843) va ser el descobridor de l’homeopatia. Era metge, químic i toxicòleg. Després d’exercir uns anys la medicina de la seva època, Hahnemann es va retirar una temporada i es guanyava la vida traduint obres científiques.

“Els medicaments arriben a guarir símptomes idèntics a aquells que són capaços de produir” va deduir Samuel Hahnemann

Fou mentre traduïa un “Tractat de Matèria Mèdica “ del Dr. Cullen, que li va cridar l’atenció el tractament amb quinina que proposava l’autor per curar la malària i que era atribuït a l’efecte amargant sobre l’estómac. Ell això ho va qüestionar i va decidir prendre quinina i va experimentar sobre ell mateix els efectes d’aquesta substància que eren similars als de la malària. Com que era també coneixedor dels treballs de l’escola hipocràtica, va pensar en la possibilitat de que “els medicaments arribin a guarir símptomes idèntics a aquells que són capaços de produir”. Aquesta va ser la hipòtesi que ell va intentar verificar.

“El verí d’abella a dosis infinitessimals guarirà qualsevol erupció pruriginosa i inflamatòria amb característiques similars a una picada d’abella."

En un primer temps, va anar provant sobre ell mateix i sobre altres persones sanes del seu entorn les substàncies medicamentoses que s’utilitzaven a la seva època: la quina, la belladona, la ipecacuana, el mercuri…. per conèixer la seva acció sobre l’individu sa, i anava anotant molt acuradament tots els símptomes que observava.  Una vegada conegudes les accions de cada substància, les utilitzava com agents terapèutics en malalts que presentaven símptomes semblants als que ell havia recollit en els seus experiments. Això ho va anar fent utilitzant diferents dosis del producte en qüestió i va concloure que la seva hipòtesi es verificava sempre que les dosis utilitzades fossin molt petites, inclús infinitesimals. Així observa, per exemple que: - “El verí d’abella provoca edema vermellós de súbdita aparició que pica i cou i que millora amb l’aplicació local d’aigua freda o gel. Aquest mateix verí, a dosis infinitesimals, guarirà qualsevol erupció pruriginosa amb característiques similars i que millori amb aplicacions fredes: cremades de sol, urticàries alimentàries, reaccions al·lèrgiques…” És d’aquesta manera, com Hahnemann se n’adonà que la hipòtesi hipocràtica (les substàncies medicamentoses són susceptibles de guarir els símptomes semblants als que poden produir) es confirmava sempre que s’utilitzessin dosis prou baixes. És així que arribà a enunciar el Principi de Similitud.