Sóc l’Ester, en el meu cas l’homeopatia va ser un últim recurs del no saber que fer amb la gestió de les famoses "marranades" del nens. Vam començar amb les marranades de la meva filla gran als 7 mesos. Sempre explico el mateix, van començar a l’època que s'aguantava asseguda, quan a ella li semblava, pensava, veia, sentia... alguna cosa que no li agradava o no sabia com gestionar-ho li agafava una rabieta que podia durar més d’una hora sense voler contacte i apropament de ningú. Així un dia darrera un altre fins al punt d’autoculpar-nos del que estava passant. Vam fer tutories amb les mestres de l’escola bressol, vam aconseguir que ens derivessin al CEDIAP... i a tot arreu ens deien que era una nena normal i sana i no mostrava cap motiu de derivació. Només ens ho feia a nosaltres (dins l’àmbit familiar). El matrimoni se’n ressentia, jo com a mare pensava que havia fracassat fins i tot vaig decidir que no volia tornar a ser mare per segon cop (cosa que sempre havia desitjat...) i l'anava a buscar a la llar d’infants a última hora per evitar les rabietes que agafava a casa i pel carrer.
Un dia desprès d’haver llegit, sentit, fet cursos... vaig pensar amb l' opció de l’homeopatia. Tot va ser com un efecte dominó, m’havien parlat de la Cristina Simó com a homeòpata i va ser com un últim recurs a provar. Estava bastant il·lusionada que funcionés bé ja que sabia que per haver-hi un bon tractament, a banda que el professional fos l’adequat, era molt important que l’homeòpata entengués molt bé com és la persona a tractar. És a dir, tractar la persona des de diferents àmbits, ja sigui l’emocional, social, intel·lectual... i la Cristina em donava aquesta confiança ja que vam coincidir uns anys, durant la meva adolescència i em coneixia perfectament.
Diuen que l’homeopatia és lenta, però en el cas de la meva filla va ser tan ràpid el canvi que no ens ho podíem creure. La nena va començar a saber gestionar millor tot el que l’envoltava i les rabietes anaven minvant de grau, semblava que fos una altra i tot. Fins al punt que al moment d’acabar el tractament (uns mesos, no recordo si van ser 2-3) em feia por deixar-lo per no tornar a l’època que havíem deixat endarrere. En resum doncs, aquelles rabietes que van durar dels 7 mesos als 3 anys, amb 2-3 mesos es van acabar. Actualment la nena té 6 anys i no diré que no sigui una nena amb un caràcter fort però s’autogestiona molt millor tot el que li passa. També ha tingut una germaneta i la por que tenia de com l’acceptaria... doncs tot molt bé, la normalitat de qualsevol arribada d’un germà a casa...
En el cas de la meva filla petita vam començar quan tenia 10 mesos amb 3 otitis seguides amb 3 tongades d’antibiòtic i derivant amb el virus del boca-mans-peus, que un cop superat, va tornar a sorgir una otitis. El dia a dia m’impedia anar a l’homeòpata i anava fent el tractament que em donava el pediatra, però per vacances de Nadal desprès d’anar a BCN per quina solució ens donaven per les otitis repetitives, vaig tenir molt clar un altre cop d’utilitzar l’homeopatia. La meva filla petita no ha tornat a tenir cap altra otitis fins fa precisament un mes on el pediatra em va receptar un antibiòtic i val a dir que amb el tractament homeopàtic l’hem solucionat, sense antibiòtic. I les paraules textuals del metge quan li va mirar l’orella al cap d’una setmana van ser: “Veus dona com l’antibiòtic ha funcionat”, ja que quan me’l va prescriure em va veure recelosa per l’experiència que havíem tingut feia un any.
Una anècdota a explicar és que el pare de les meves filles és molt recelós amb la medicina alternativa però sempre que hi ha una tos, mocs... és a dir, les coses que es passen amb els fills quan són petits sempre em pregunta: “Quines boletes li dono...?”
Per acabar doncs, dir que a casa nostra no hem deixat d’anar al pediatra, posar vacunes... sinó que combinem les visites del pediatra amb el tractament homeopàtic i estem molt contents dels resultats. Els mocs i tos de tot l’hivern on el metge et diu sèrum fisiològic amb rentats de nas i aigua, l’homeopatia ens ho ha solucionat i quan la cosa es complica amb les famoses infeccions acabades amb –itis no ens ha calgut més antibiòtic. Des del meu punt de vista no hauria de fer falta anar als dos llocs (pediatra i homeòpata) sinó que entre ells es poguessin complementar, que és el que fem en el nostre cas.
No podia acabar l’escrit sense felicitar i agrair la tasca que fas Cristina, ja que la teva experiència com a farmacèutica i els estudis que has cursat sobre homeopatia em donen total confiança per substituir un tractament que em dona un metge (per molt que em posi la por al cos: “pensa que es pot posar pitjor i és molt petita....”) per un tractament homeopàtic que tu ens receptes i que també en fas el seguiment. No cal dir que tinc molts amics que no confien amb la homeopatia per fracassos que han tingut i jo sempre els dic el mateix: “Tot depèn del professional que et poses al davant” i els explico la meva experiència on sempre ha estat positiva. Felicitats per la teva feina que és nota que estimes. De tot cor.