Des de ben petit que recordo tenir cuquets: la picor al culet formava part d’una rutina més o menys freqüent. Els meus germans també en tenien. La mare ens donava el Lomper i llavors passàvem una bona temporada sense tenir-ne, però 2 o 3 cops l’any sempre tornaven. Fins i tot ja de gran havia provat de canviar la dieta, de disminuir el consum de sucres, de deixar la llet, però continuava essent l’únic en la meva família que tenia periòdicament els ditxosos cuquets i malgrat canviava els llençols, em rentava escrupolosament les mans i mantenia un alt nivell d’higiene personal, no hi havia manera: fins i tot la meva parella, que dorm cada dia amb mi, no n’havia tingut mai en tot aquest temps. Tampoc els meus fills, que de més petits n’havien tingut alguna vegada, ara ja no en tenen. En el meu cas, però, no hi havia manera. Des de l’any 2015 vaig anar anotant cada cop que tenia un cuquet i en total fins a finals de 2017 en vaig sumar 34, és a dir, una mitjana d’un cuquet cada 4-5 setmanes. Fins que vaig anar a veure la Cristina al gener de 2017: havia provat amb altres homeòpates però no em van donar bon resultat. Amb ella vam començar el tractament el gener de 2017 i per primera vegada en molt temps vaig estar 5 mesos sense tenir-ne cap. A l’estiu però, en vaig tornar a tenir unes quantes vegades seguides en poc més de dos mesos, fins que la Cristina em va prescriure el mateix remei inicial però ara amb una dilució més alta: i des del mes d’octubre no n’he tornat a tenir més: porto més de 7 mesos sense cap cuquet. El que és realment interessant han estat els símptomes intestinals que vaig començar a notar des de la primera prescripció de la Cristina, ara fa 1 any i mig: se’m va accelerar el peristaltisme de manera natural i sense haver fet cap altre canvi en la meva vida, vaig començar a anar de ventre 2 cops al dia i fins i tot 3, quan habitualment hi anava només 1 cop i alguns dies cap. A més expulsava la femta d’una manera molt més enèrgica, fins i tot explosiva. De fet, un mes abans de que a l’estiu tornessin a aparèixer temporalment els cuquets, vaig trucar la Cristina per dir-li que havia deixat d’anar de ventre amb aquella freqüència i que els símptomes havien anat a la baixa. Quan arran de la segona visita em va apujar la dilució, va tornar a augmentar el peristaltisme de manera sorprenent i de manera automàtica, coincidint altre cop amb la desaparició dels cuquets. Ara les deposicions s’han estabilitzant en 1-2 cops al dia i ja no tinc cuquets. Ha sigut molt gratificant veure com l’homeopatia ajudava de manera natural al meu propi cos perquè ell sol expulsés els cuquets mitjançant un mecanisme que li és propi: augmentar la velocitat de processament intern per tal de que els cuquets ja no hi trobin les condicions òptimes del seu cicle vital. Estic molt agraït a la Cristina de com ha ajudat a millorar-me la salut: bé, a que el meu propi cos, amb l’ajuda de l’homeopatia, s’hagi curat.