Ara farà uns 8 anys vaig realitzar un viatge en el qual vaig estar 3 setmanes seguides caminant la major part dels dies. La setmana següent del viatge vaig començar a sentir un dolor a les parts externes dels dos talons simplement estan de peu sense moure’m.

Quan començava a caminar el dolor em marxava i quan em quedava quiet només podia estar un màxim de 5 minuts perquè el dolor tornava a sortir.

Era un dolor amb punts molt concrets dels dos talons però que a moments es repartien inclús per la fàscia plantar i també cap a la zona dels turmells.

Vaig fer-me plantilles en diferents centres especialitzats, però el dolor persistia, també vaig anar a diferents traumatòlegs i no em trobaven res.

El dolor era molt molest, ja que durant 8 anys no he pogut estar de peu més de 5 minuts sense tenir que posar-me de puntetes, o bé obrint els peus i recolzant-me amb les parts externes o simplement haver de seure.

Aquí és on ve la meva experiència en provar la homeopatia: després de fer el tractament amb un medicament homeopàtic durant 3 dies, em va desaparèixer el dolor amb el que pensava hauria de conviure tota la vida.

Només dir-te moltes gràcies Cristina.

El meu fill petit va patir Asma al·lèrgic amb ofec, rinitis, conjuntivitis i també pell atòpica dels 8 als 12 anys.

Després d’anar varies vegades a la seva pediatra, especialista en al·lèrgies, i receptar- li repetidament molts medicaments que contenien cortisona, vam decidir anar a veure la Cristina per tal de provar una alternativa ja que la medicina convencional no ens solucionava el problema . Durant molt temps el vam estar tractant amb Ventolin, Pulmicort i Cetirizina que no li solucionava res. Vam decidir finalment no prendre res del que ens donava la pediatra i seguir el tractament homeopàtic que ens havia prescrit la Cristina. Durant una any vam anar fent canvis en el tractament en funció de com estava i els símptomes que tenia i finalment el meu fill va deixar d’ofegar-se i va poder fer vida normal . La seva pell atòpica va deixar de ser-ho i el nas li va deixar de rajar.

En resum , el problema que arrossegàvem feia tant de temps es va solucionar. He de dir que al principi jo no creia massa en aquesta alternativa però vist el resultat tornaria a anar a  veure a la Cristina ... de fet sempre que tenim alguna coseta anem a buscar les boletes homeopàtiques.

Vaig descobrir l’homeopatia degut a que fa uns anys cada mes tenia angines, mal de coll i febre alta. Em prenia antibiòtic durant 10 dies i al cap d’un parell de setmanes d’haver-lo acabat tornava amb les angines i la febre. Després de varis mesos amb aquesta situació vaig conèixer a la Cristina, per varies recomanacions, i li vaig demanar una consulta. Després de la primera visita em va prescriure un tractament homeopàtic de prevenció i vam quedar que al proper cop que tingués angines la truques. Als pocs dies hi vaig tornar i la vaig trucar tal com havíem quedat, després de seguir el tractament que em va recomanar, no he tornat a tenir angines durant anys.

Després d’aquesta descoberta actualment també hi porto a la meva filla i ho recomano fermament.

Sóc l’Ester, en el meu cas l’homeopatia va ser un últim recurs del no saber que fer amb la gestió de les famoses "marranades" del nens. Vam començar amb les marranades de la meva filla gran als 7 mesos. Sempre explico el mateix, van començar a l’època que s'aguantava asseguda, quan a ella li semblava, pensava, veia, sentia... alguna cosa que no li agradava o no sabia com gestionar-ho li agafava una rabieta que podia durar més d’una hora sense voler contacte i apropament de ningú. Així un dia darrera un altre fins al punt d’autoculpar-nos del que estava passant. Vam fer tutories amb les mestres de l’escola bressol, vam aconseguir que ens derivessin al CEDIAP... i a tot arreu ens deien que era una nena normal i sana i no mostrava cap motiu de derivació. Només ens ho feia a nosaltres (dins l’àmbit familiar). El matrimoni se’n ressentia, jo com a mare pensava que havia fracassat fins i tot vaig decidir que no volia tornar a ser mare per segon cop (cosa que sempre havia desitjat...) i l'anava a buscar a la llar d’infants a última hora per evitar les rabietes que agafava a casa i pel carrer.

Un dia desprès d’haver llegit, sentit, fet cursos... vaig pensar amb l' opció de l’homeopatia. Tot va ser com un efecte dominó, m’havien parlat de la Cristina Simó com a homeòpata i va ser com un últim recurs a provar. Estava bastant il·lusionada que funcionés bé ja que sabia que per haver-hi un bon tractament, a banda que el professional fos l’adequat, era molt important que l’homeòpata entengués molt bé com és la persona a tractar. És a dir, tractar la persona des de diferents àmbits, ja sigui l’emocional, social, intel·lectual... i la Cristina em donava aquesta confiança ja que vam coincidir uns anys, durant la meva adolescència i em coneixia perfectament.

Diuen que l’homeopatia és lenta, però en el cas de la meva filla va ser tan ràpid el canvi que no ens ho podíem creure. La nena va començar a saber gestionar millor tot el que l’envoltava i les rabietes anaven minvant de grau, semblava que fos una altra i tot. Fins al punt que al moment d’acabar el tractament (uns mesos, no recordo si van ser 2-3) em feia por deixar-lo per no tornar a l’època que havíem deixat endarrere. En resum doncs, aquelles rabietes que van durar dels 7 mesos als 3 anys,  amb 2-3 mesos es van acabar. Actualment la nena té 6 anys i no diré que no sigui una nena amb un caràcter fort però s’autogestiona molt millor tot el que li passa. També ha tingut una germaneta i la por que tenia de com l’acceptaria... doncs tot molt bé, la normalitat de qualsevol arribada d’un germà a casa...

En el cas de la meva filla petita vam començar quan tenia 10 mesos amb 3 otitis seguides amb 3 tongades d’antibiòtic i derivant amb el virus del boca-mans-peus, que un cop superat, va tornar a sorgir una otitis. El dia a dia m’impedia anar a l’homeòpata i anava fent el tractament que em donava el pediatra, però per vacances de Nadal desprès d’anar a BCN per quina solució ens donaven per les otitis repetitives, vaig tenir molt clar un altre cop d’utilitzar l’homeopatia. La meva filla petita no ha tornat a tenir cap altra otitis fins fa precisament un mes on el pediatra em va receptar un antibiòtic i val a dir que amb el tractament homeopàtic l’hem solucionat, sense antibiòtic. I les paraules textuals del metge quan li va mirar l’orella al cap d’una setmana van ser: “Veus dona com l’antibiòtic ha funcionat”, ja que quan me’l va prescriure em va veure recelosa per l’experiència que havíem tingut feia un any.

Una anècdota a explicar és que el pare de les meves filles és molt recelós amb la medicina alternativa però sempre que hi ha una tos, mocs... és a dir, les coses que es passen amb els fills quan són petits sempre em pregunta: “Quines boletes li dono...?”

Per acabar doncs, dir que a casa nostra no hem deixat d’anar al pediatra, posar vacunes... sinó que combinem les visites del pediatra amb el tractament homeopàtic i estem molt contents dels resultats. Els mocs i tos de tot l’hivern on el metge et diu sèrum fisiològic amb rentats de nas i aigua, l’homeopatia ens ho ha solucionat i quan la cosa es complica amb les famoses infeccions acabades amb –itis no ens ha calgut més antibiòtic. Des del meu punt de vista no hauria de fer falta anar als dos llocs (pediatra i homeòpata) sinó que entre ells es poguessin complementar, que és el que fem en el nostre cas.

No podia acabar l’escrit sense felicitar i agrair la tasca que fas Cristina, ja que la teva experiència com a farmacèutica i els estudis que has cursat sobre homeopatia em donen total confiança per substituir un tractament que em dona un metge (per molt que em posi la por al cos: “pensa que es pot posar pitjor i és molt petita....”) per un tractament homeopàtic que tu ens receptes i que també en fas el seguiment. No cal dir que tinc molts amics que no confien amb la homeopatia per fracassos que han tingut i jo sempre els dic el mateix: “Tot depèn del professional que et poses al davant” i els explico la meva experiència on sempre ha estat positiva. Felicitats per la teva feina que és nota que estimes. De tot cor.

Una de les darreres experiències positives amb la homeopatia, va ser quan la meva filla petita va agafar febre i mal de coll. Vaig trucar a la homeòpata, la Cristina i vam començar un tractament, però paral·lelament vaig demanar hora a la metgessa de capçalera. Aquesta va receptar-nos un antibiòtic amb un tractament de 10 dies, perquè li va fer un frotis del coll i el resultat va donar estreptococ positiu, es a dir infecció bacteriana.

Em feien por les conseqüències de prendre tants dies d'antibiòtic i vaig decidir confiar plenament en l'homeopatia.

L’endemà la millora era evident i al cap de tres dies ja estava bé del tot!